Escola El Cim

Estuve en el cim desde P2 hasta 2n de la ESO, la única cosa positiva que puedo decir es que infantil está bastante bien. Pero una vez llegas a primaria todo se complica, sobre todo la ESO es un infierno, si no eres un estudiante con buenas notas, a los profesores no les importas nada de nada, te ridiculizan delante de todo el mundo. Promueven la diversidad superorgullosos, pero totalmente lo contrario, por no hablar del profesor de educación física, dónde cada año todos los cursos se quejaban de él por tener actitudes con las chicas bastante inapropiadas, ¿y qué hacían los demás profesores? Meternos la bronca diciendo que exagerábamos y que nos callásemos. Si tienes algún problema con los compañeros, te dicen madura y se dan la vuelta. Es una escuela dónde el 90% de los profesores van por trabajar ya que es su obligación, pero se nota desde lejos que no tienen pasión, los exámenes son memorizar para vomitar, y podría poner 3000 ejemplos más. Y ya lo último que tengo que decir es que es una cooperativa, se nota que todos son una gran familia, y literalmente lo digo porque gran parte del profesorado son familia, pagan dinero por trabajar ahí, por eso se cubren las espaldas los unos a los otros, así que antes que educación, se nota que este colegio se rige por dinero.

• 2
• 1
• Responder

Un colegio que deja bastante que desear...desde la dirección hasta el profesorado...sólo se salva una profesora...humillan y ridículizan a los niños los hacen pequeños y luego los envían al psicólogo...en lugar de ir al psicólogo todos ellos...tienen una buena allí dentro ni la directora ni la cap de estudios se hablan así que creo q con eso lo digo todo.

• 2
• 1
• Responder

Es tracta d'una escola laica, concertada petita, de dues línies que s'inicia a llar d'infants i finalitza a 4t d'ESO. Per experiència pròpia estic molt satisfeta de l'escola, tot i que pugui tenir algunes mancances, com totes les escoles tenen.

Aquesta és la meva opinió:

Contres:

Instal.lacions adequades per a infantil i primària però a l'ESO es queden una mica curtes, especialment les.zones d'esbarjo, el gimnàs i la sala d'actes.

Es dona molt de pes a les.matemàtiques i a la.llengua anglesa i es desatèn una mica l'àmbit artístic, especialment a primària.

A primària alguns mestres vaig trobar que tenien mancances per atendre la diversitat a l'aula i que tendien a abusar de l'ús del càstic col.lectiu. Alguns mestres els manquen eines per identificar i gestionar situacions d'agressivitat entre alumnes. Però només algunes mestres que ja tenen certa edat i suposo que no en saben més. D'altres ho fan genial i hi tenen molta dedicació!

Pros:

Ambient molt familiar i proper ja que molts alumnes hi són durant molts anys.

Professorat en la seva majoria, vocacional i amb ganes de donar el millor als alumnes.
Bona comunicació amb les famílies.

Treball excel.lent a infantil donant prioritat als hàbits, l'autonomia i la gestió emocional del nen.

A primària s'hi fan moltes activitats diverses molt ben pensades per al desenvolupament dels alumnes.

Molts projectes que treballen la.proximitat, la ciutat, les.ong, la.solidaritat...

A l'ESO vaig notar que treballen per donar molt.bona base de coneixements a l'alumnat però també valors importantíssims com la tolerancia, la democràcia, el respecte... Es treballa força a tutoria i altres matèries aspectes que trobo importants com el feminisme, els drets humans, la lluita contra l'homofòbia i una educació en la sexualitat basada en el respecte i l'estima a un mateix i la importancia d'estar ben informats.

A l"ESO es treballen eines TIC, l'escola té portàtils per a tots els alumnes.

En les diferents assignatures es plantegen projectes com concerts, concurs de fotografia, debats, creació de pàgines web i edició de vídeos, ...

En conclusió, crec que és un bon centre, una bona tria.

• 0
• 0
• Responder

Veig que les coses allà no canvien, fa anys em va passar el mateix i va ser un infern. Ànims.

• 18
• 7
• Responder

No porteu els vostres fills a l'Escola el Cim de Terrassa. Vaig inscriure'm a l'Escola el Cim a 3r de l'ESO. La causa del canvi de centre a meitat d'etapa és que per qüestions laborals la meva mare va haver de traslladar-se a Terrassa i juntes vam escollir aquest centre, ja que en teníem bones referències. Al principi tot bé, venia de 2n d'ESO amb una mitjana de més de 9 i professors i alumnes van acollir-me genial. El problema és que a mesura que passa el temps veus coses que no t'agraden, grups de gent molt tancats, maltractament per part d'alumnes i professors cap a alguns alumnes (entre els quals m'incloc)... Les acusacions que acabo de fer són molt greus, però després de llegir les meves vivències, penseu en si he exagerat. Jo venia d'un ambient força diferent al de l'Escola i es notava, quant a la manera de parlar, fer i vestir, això ja no els feia gaire gràcia. Vaig rebre comentaris reiterats per part d'una professora sobre la llargada dels meus pantalons, però no del tipus: "no trobes que són massa curts?" Que tampoc hi tenia res a fer ni a dir sobre com vestia, això li corresponia a la meva mare, però encara era respectuós. El que ella em repetia era: "que et mira tothom, fan comentaris, he sentit que diuen això..." Com pots dir a una noia de 15 anys això? No veus que la deixes marcada de per vida? Tinc ansietat social derivada de l'angoixa que els comentaris em generaven. Després la tasca dels tutors deixava moltíssim a desitjar. Vaig faltar moltíssim a classe en aquest període de dos anys, quan a mi sempre m'havia encantat (de fet, ara m'encanta), aprendre, en part perquè agafava angines cada mes, però és cert que hi havia dies que no em venia gens de gust enfrontar-me a aquell panorama. El que és curiós és que tot i que presentés certificats mèdics que, com diu el seu propi nom, certificaven les angines, la meva tutora m'acusava de mentidera i va "convidar" la meva mare a dur-me al psicòleg, ja que segons ella la meva situació a casa no era favorable. A casa? Jo a casa no tenia cap problema. Igual sí que necessitava ajuda d'un psicòleg, però la causa era l'ambient de l'Escola, no cap situació meva personal. Ja he comentat, que era bona estudiant, tot i que les meves notes van baixar bastant, com era d'esperar. Jo volia estudiar Medicina, cosa que ara no estic fent per decissió pròpia. El que ja va acabar d'enfonsar-me va ser el "consell" de la meva magnífica tutora de no fer el científic perquè, i atenció, no me'l treuria! Bé, tant debó llegeixis això, m'identifiquis i vegis que t'equivocaves (més d'un 8 de batxillerat i vora un 12 a les PAU). Les coses ara em van bé, encara que si em creuo a algun professor del centre m'angoixo i em genera malestar. Estudio Economia, carrera que no he escollit per eliminació. El meu tutor de batxillerat (altre centre) amb d'altres professors, van animar-me a triar allò que jo volgués, però no només a mi, a tothom que tingués ganes de pencar! I aquesta és la tasca d'un professor, clar que poden aconsellar-te (de fet, part del professorat m'animava a triar alguna carrera de la branca científica i els hi estic agraïda per haver-me fet contemplar altres opcions), però mai adoctrinar (la directora obligaba l'alumnat a parlar català i només català) ni impedir els joves convertir-se en allò que volen ser. No sé en què voleu convertir els vostres fills, però, sincerament, i com he començat dient en aquest escrit, jo us recomano no inscriure'ls aquí.

• 16
• 18
• Responder