Info Adicional
LA LLAR D'INFANTS QUITXALLA, UNA PETITA GRAN ESCOLA!
La Llar d'Infants neix al setembre de 2008 com el somni i la il·lusió de tres professionals del món de l'educació, la Cristina, la Gisela i la Marta, a les quals al poc temps es va afegir la Lidia, les quals continuen formant part de l'equip docent i de treball diari amb els infants, fet que garanteix la nostra total implicació i responsabilitat amb el que fem.
A vegades és difícil descriure en poques paraules el què és la Llar d'Infants Quitxalla, així que ens permetem reproduir el text que ens van regalar els pares i mares de la promoció del 2011, que creiem transmet perfectament el que és per nosaltres Quitxalla!
"Vet aquí una vegada una caseta a Valldoreix grisa i amb un tros de terra ple d’herbots, que portava força temps buida i trista.
Un dia, unes noies molt valentes i treballadores van entrar i van començar a posar-hi colors verd i taronja per tot arreu. Van arreglar el jardí i van posar un sorral molt gran, un pati amb terra tou, i unes casetes per jugar, i la van omplir de joguines, música i dibuixos a les parets i finestres. Per acabar, van posar un cartell a fora que posava Quitxalla i van esperar.
I vet aquí que uns nens van començar a anar-hi cada dia. Arribaven pel matí amb les seves motxilletes i tots els matins cantaven una cançó per desitjar-se bon dia. I després, cada dia feien coses divertides i interessants. Un dia pintaven un dibuix molt gran entre tots amb pintura de mans, un altre posaven música africana i es posaven tots a ballar, un altre miraven una obra de teatre de la Blancaneus, i un altre venia el Sam i tots cantaven i aprenien anglès. Fins i tot un dia van anar a visitar una granja en autocar!
I aquests nens que al principi fins i tot n’hi havia que eren tant petits que no sabien ni gatejar, poc a poc van anar creixent i es van fer grans. Van aprendre a caminar, a ballar, a pintar, a reconèixer les lletres i els números, a cuidar de les plantes, a imitar els sorolls dels animals, i un munt de contes i de jocs. Van fer molts amics i s’ho van passar molt bé cada dia amb les seves profes que els estimaven molt. Tant i tant bé, que quan arribaven els seus pares a buscar-los fins i tot n’hi havia que no volien marxar!
Però com tots els contes arriba un moment que s’ha d’arribar a un final, i és que aquests nens van créixer tant que ja eren massa grans per continuar anant a Quitxalla i a més havien de deixar que altres nens hi anessin també. Així que un dia van fer una festa molt grossa
de comiat per desitjar-se mútuament molta sort.
I els nens van anar a l’escola dels grans, però sempre van recordar les seves profes i tot el que havien viscut a la alegre caseta verda i taronja de Quitxalla".
Gràcies per tot, noies!
I afegim el text que ens van regalar els pares i mares d'una altra promoció...gràcies!
Com donar-vos les gràcies...! Sabem, perque som pares..., que amb els nens cada dia és una prova, que hi ha dies que els superem millor i dies que els passem més justos. Per això us agraïm la vostra paciència! A Quitxalla els nostres fills han trobat una segona casa amb unes "mamis" fabuloses!!
